Buscar este blog

miércoles, 11 de junio de 2014

Teresa Rampell, de Manel

El gos devia bordar quan has sortit, Teresa Rampell.
No ho admetràs, però et veus en el mirall de l’ascensor i et trobes guapa.
Uns amics fan sonar el clàxon des de l’altra banda del carrer.
Mmmm, so d’un motor accelerant sobre el pont de Vallcarca.
Que soni un rock’n'roll, que baixin les persianes tots els comerciants,
que hi hagi una conversa tonta sota una lluna plana.
El barri dorm tranquil, aliè a que hagi arribat el dia gran.
Mmmm, la cara de la Teresa s’il·lumina quan un cotxe ve de cara (ve de cara).
Uns macarres us saluden al semàfor i somrius.
I, mentre arranquen, el més xulo, abans que se’l mengi la nit,
et mira als ulls i juraries que diu: que ve l’amor, que ve l’amor,
que ve l’amor sonant com un exèrcit de timbals!
L’amor ja es va propagant com un incendi forestal!
Teresa Rampell, avui l’amor, per fi, retorna a la ciutat!

Camina decidida entre billars, Teresa Rampell.
Detecta els forasters mentre t’apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent, conscient de cadascun dels moviments.
Mmmm, és el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importen tant i semblen lluny tots els desastres que hagis fet.
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de cubates.
I, mentre et cantem, milers d’homes al món amb gavardina de passeig,
mmmm, somien en trobar una dona amb la teva cara (amb la teva cara).
A les teles interrompen uns minuts els videoclips
i ara hi surt un periodista estressat pels teletips
i no hi ha volum, però juraries que diu: que ve l’amor, que ve l’amor,
que ve l’amor sonant com un incendi de timbals!
L’amor ja es va propagant com un virus tropical!
Teresa Rampell, avui l’amor, per fi, retorna a la ciutat!

L’amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar,
és a les mans de la gent, és als joves quan ballen.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t’hi entregaràs.
I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s’hi amaga.
L’amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l’aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l’aigua salada,
i ets un nàufrag que ha decidit tastar l’aigua salada (l'aigua salada).



No hi ha mirades, de Sanjosex

No hi ha mirades com les d'abans,
no hi ha grans festes ni trons ni llamps.

No hi ha receptes, no hi ha sopars,
no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha projectes, no hi ha veritats,
no hi ha sorpreses ni convidats.

Ni les fugides són com abans,
no hi ha més terres als oceans, als oceans.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però quan et busco!
T’estàs girant!
Quan res no quadra tot plegat és un engany! 


miércoles, 18 de diciembre de 2013

La vida, de Bonobos


 Viu-la que la vida viu en l'ara,

La vida és poder veure el sol fondre darrera del "vistol" a la nit
Embolcalla la reina amb llençols de seda vermella.
I mentre jo, en una plaça vella recordo la tendresa dels juliols a Formentera.

La vida és:

Un reggae d’en Marley tot fent-te l'amor,
Una excusa barata per dur-te darrera d'aquell carreró.

Ai Maria si jo, pogués arrambar-te una mica millor.
Sota les teves faldilles, sempre és festa major.

Uh!

Calent, calent bufa el vent, rumba, la rumba, arrumba la vida
Calent, calent bufa el vent, patim, patam, patum!

La vida és com una bombolla recull de moments perduts,
Un sol mar i una sola barca.
Camps daurats, notant la teva màgia.
La vida és, una tarda al centre tocant la guitarra.
Els teus ulls retallant una foto del dies que no eren culpables.
Un cafè, posat rebel.
Un concert a la platja amb la samarreta del Che.

Uh!

Calent, calent bufa el vent, rumba, la rumba, arrumba la vida
Calent, calent bufa el vent, patim, patam, patum! (x 4)

Viu-la que la vida viu en l'ara,

Viu-la la vida, viu-la que viu en l'ara!


Bonobos



jueves, 21 de octubre de 2010

Jean Luc dels Amics de les Arts

Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu pla era tornar aviat
però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.

Se'ns va fer tard,
va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar,
que al pis i tinc un quarto exprés per convidats”

I et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix,
pots fer, pot fer com si fossis a casa.

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
difícilment igualable.

Però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus
millor que no fes res.

I en una paret al fons
imprès en blanc i negre hi havia un poster d'en Godard
potser podria dir-me perquè em ballava el cap

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho

Jo vaig dir “ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què,
després tot això acaba siguent un rotllo patatero”

Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val

L'endemà vam esmorzar
ni tan sols vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ai Jean-Luc (x8)


I a continuació us deixo un link del youtube de la cançó "Jean Luc":

http://www.youtube.com/watch?v=INOVp3Iz2tE

viernes, 8 de octubre de 2010

No som res de Sanjosex

Quan estàs bé
Es veu tot tan clar
Però no som res
Ens deixem portar
Com fulles pel vent

Sé molt bé que des d'aquest lloc
Es veu tot tan clar
que la vista enganya
Aquest terra que sembla dur
Demà segur serà tot de sorra
Mira amunt, t'està caient
Una sorpresa que no esperaves!
Cantant sense ser conscient
No podem fer res quan
hi ha un accident

I ara cauré
I tu ho veuràs
Ja falta poc
Jo no veia res
D'aquest forat
I ara mires amunt,
estàs plorant
Veus que no ningú t'ajuda
Sol en un forat incomunicat
Estàs plorant però lluites
Ho veus tot fosc, ningú et fa cas
Però potser això és mentida
Era abans que no veia res
Ara t'ha tocat el cantó fosc
de la vida

Penjat d'un fil s'hi està tan bé!
Un fil tiré
Cauré, cauré
Penjat d'un fil s'hi està tan bé!
Cauré, cauré


Sanjosex

domingo, 1 de agosto de 2010

Futur incert de Sanjosex

Futur incert

Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja

Sanjosex



I a continuació us deixo un link del youtube de la cançó "Futur incert":

http://www.youtube.com/watch?v=ZW-mdLm6fXI

jueves, 22 de julio de 2010

Captatio Benevolentiae de Manel

Captatio Benevolentiae

Provem d'encaixar en escenes boniques,
amb ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits bora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales,
en discos amb dones amb feines estables.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents compren flors a sa mara.
Intentem trampejar per ser persones dignes.
El pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Ben enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa
capgira la traca i amb lògic tot fent evident que per un moment
ens en sortim.

Manel




I a continuació deixo un link del youtube de la cançó "Captatio Benevolentiae":

http://www.youtube.com/watch?v=zOgTkBAEtik&feature=related